En memòria de Josep-Ramon Bach

Avui ens ha deixat un bon amic i un grandíssim poeta.

Va ser el primer poeta (home) que vaig traduir a la meva pàgina “Foc creuat / Fuego cruzado” i vam coincidir en més d’un recital. Tampoc va faltar l’estiu passat a la presentació de El cielo y la nada. El recordarem no només per la qualitat de la seva obra sinó també pel seu caràcter afable i rialler. Aquest va ser un dels dos poemes que li vaig traduir.

El musculat arquer

El musculat arquer
que viu en el cor
d’un vell rellotge,
amb l’arc tens
ha llençat les agulles
perquè mai més no tornin
a marcar les hores.

Josep-Ramon Bach, Secreta dàlia. Premi Octubre 2015. Ed. Poesia 3 i 4, 2016.
https://foccreuat.wordpress.com/2018/04/11/josep-ramon-bach/

Bon viatge, Josep-Ramon. Et trobarem molt a faltar.